Com tot a la vida el nostre fantàstic viatge arriba al la seva fi. I com en els bon àpats no pot faltar un bon postre.
Després de demostrar que es possible fer realitat els somnis i que quan ens ho proposem podem fer coses fantàstiques, hem arribat al punt final del nostre viatge.
Just a la línia de la frontera, en el Coll de Belitres hem fet l'acte de cloenda tot recordant els exiliats que fa 71 anys van passar aquest coll tot buscant el futur.
A continuació teniu alguns dels textos que hem llegit i els enllaços per escoltar les cançons que hem cantat.

Guanyem la llibertat. Acte final de viatge 4t ESO
Ruta de l'exili


Hem caminat, hem caminat molt, però el més important no és el que hem caminat sinó que ho hem pogut fer plegats.
Un camí que que ve de lluny, d'aquell dia de setembre de fa, gairebé, dos anys quan ens trobàrem per primera vegada per iniciar la ruta que ens ha dut fins aquí.
Avui fem el primer comiat dels molts que farem. Pot semblar que ara només ens acomiadem d'aquesta experiència, però ja hem parlat moltes vegades de com aquest camí és metàfora del nostre moment vital.
Ens acomiadem de l'experiència del viatge però també ens acomiadem de l'ESO, dels companys que fa tants anys que coneixem, del món de la infantesa i sobretot dels nens i de les nenes que un dia vam ser, i que només tornaran com un record més o menys dolç.
Igual que els exiliats que van passar fa 71 anys per aquest Coll, de la vida i del món que hem viscut fins ara, només portarem el poc que haguem pogut guardar a les butxaques de l'ànima. Ens hem d'enfrontar al nostre futur, a la nostra llibertat batallant amb la por i la incertesa d'allò desconegut però inevitable.
Comencem doncs aquest petit gest tot recordant les dones i els homes de tots els temps que s'han enfrontat amb el seu futur amb la valentia de mirar cara a cara un futur incert però fecund d'experiències i de vida.
Entre aquestes persones, i donat el lloc on ens trobem hem de recordar els exiliats d'aquella guerra injusta i cruel que va dividir les persones i els pobles, i especialment els milers de nens i joves que la van patir sense tenir cap culpa, i ens fem solidaris amb tots els nens i joves que encara avui han de patir les violències que ells no han provocat però que pateixen més que ningú.

La festa de les orenetes (enllaç)

Cada dia guanyem la llibertat

Guanyem la llibertat,
quan decidim fer el camí ens durà a ser qui em triat ser
Guanyem la llibertat,
quan no parem de caminar

Guanyem la llibertat,
quan triem i no ens quedem esperant que la vida trii per nosaltres.
Guanyem la llibertat,
quan ens atrevim a equivocar-nos

Guanyem la llibertat,
quan decidim viure en harmonia amb els altres
Guanyem la llibertat,
quan ens fem solidaris amb el patiment dels altres

Guanyem la llibertat,
quan triem ser i pensar per nosaltres mateixos.
Guanyem la llibertat,
quan ens dediquem a cercar la veritat més que a tenir raó.

Guanyem la llibertat,
quan ens atrevim a ser lliures encara que calgui lluitar
Guanyem la llibertat,
quan renunciem a ser esclaus de res ni de ningú, ni tant sols de nosaltres mateixos

... i després de tot pot ser algun dia serem lliures.
VISCA LA LLIBERTAT!!!

CANÇONS

Cantares

Corrandes d'exili

Camins

Dia 4

De Port de la Selva a Llançà

Després d'un sopar boníssim al hotel Porto Cristo i d'una nit de cantar cançons amb la guitarra bora del mar, avui hem pres camí cap a Llançà. Un grupet han pujat a Sant Pere de Roda amb en Josep Castillo per gaudir de una de les nostres joies del romànic.
Hem començat a caminar a les 14:30 i el temps d'arribada ha variat, ja que, ver variar, hem fet una cursa d'orientació. El primer en arribar a Llançà des de Port de la Selva tenia premi.
L'hotel és molt bonic, té un menjador d'allò més gran i còmode, tot i que és pitjor que l'anterior, no té jacuzzi, ooooooooooooooh!
Estem separats nois i noies, cosa que desagrada al públic en general.
Després de sopar hem fet l'acte de cloenda i una mica de fiestuqui. S'han cantat poemes,, s'han entregat i alguns s'han animat a tocar la guitarra.

3r dia

De Cadaqués a Port de la Selva.

Avui ens hem llevat una mica més tard, això de caminar ens deixa morts.
Aquest cop, com que hem dormit en hotels, els nois i les noies ens hem hagut de separar.
El recorregut que hem fet ha sigut per l'interior. Hem sortit a les 11 i a les 14 hem parat per dinar i descansar una estoneta a una plana que es diu Mas Bufadors.
El dinar que ens han donat no ha sigut tan bo com el d'ahir, ja que ens han donat 2 entrepans.
Després de dinar hem caminat amb ganes, perquè volíem arribar, i a les 16 ja erem a Port de la Selva. S'ha de dir que alguns bojos s'han banyat!
Un cop ens han ensenyat els hotels, hem al·lucinat! Les habitacions tenien fins i tot banyera amb hidromassatge i jacuzzi, per tant ens hem apalancat a la banyera fins a l'hora de sopar! (ja, ja, ja!)
I ara esperem el sopar, diuen que hi ha lasagna.
Un petó molt gran a tots els pares que segur ens troben a faltar.

Etapa 2 23 de març de 2010

De Cala Monjoi a Cadaqués

Un cop esmorzats com uns senyors i senyores hem començat el viatge fins al punt on havíem de dinar avui, cala Jòncols. El trajecte era curt però hem decidit aprofitar el bon dia que feia per pujar a la torre de guaita del cap Norfeu. Avui nosaltres fèiem de guies i alguns portàvem “petos” i walkie-talkies! La pujada ha estat dura però ha valgut la pena. Les vistes des de el puig eren im-pre-sio-nants!
Quan hem acabant ens hem posat en marxa per arribat a la cala per dinar. Amb el sol que feia us podem dir que venia de gust fer un banyet però malauradament no teníem temps.
Un cop tips hem iniciat la segona, i més dura, part del viatge, la travessa fins a Cadaquès. Tot i que s'ha fet llarg hem arribat bé i ens hem instal·lat als hotels Tarongeta i Ubaldo.
Desprès d'uns donuts per berenar ens hem passat una estoneta descobrint la vila.
Finalment hem acabat sopant a la pizzeria Gilla i amb la panxa plena a fer uns dancing, però no gaire estona que demà toca matinar!

Etapa 1 22 de març del 2010

De Roses a Cala Montjoi

Avui hem sortit a dos quarts de 10 (9 i mitja pels que no arribin). Creiem que hem anat en bus, però no us ho podem assegurar, anem molt perduts, però molt... Quan hem arribat a Roses ens han donat una estoneta de temps lliure per esmorzar i conèixer la vila sota la pluja!
Després de la visiteta hem començat la caminada. Ens acompanyaven 4 monitors molt simpàtics.
Hem caminat durant una hora i mitja fins arribar a Punta Falconera (un lloc fantàstic) on hem dinat. Allà en Pep ens ha explicat la difícil situació que van viure les persones que van passar per aquest mateix lloc al final de la guerra civil de camí cap a l'exili. A partir d'aquell moment ha començat la part més dura: pujar, baixar, relliscar, caure, riure...Fins que hem arribat al nostre preuat destí, el camping de Cala Monjoi, a tocar del Bulli. Un cop allà ens han repartit les habitacions, hem fet una dutxeta i ara esperem el sopar, no sabem si haurà taula per tots al Bulli :)
Bé, en resum papis, que ens ho hem passat molt bé, i menys una mica de “xirimiri” al matí hem pogut caminar sense pluja (tot i que semblava impossible)