Ha estat un viatge diferent, un viatge molt emotiu, un viatge on tots hem crescut una mica més com a persones. Un viatge on ens hem adonat de tot el què van passar aquelles persones i com van patir.
Hem recorregut els mateixos camins que dones, homes i nens van recórrer sense descansar, refugiant-se com podien per la por de ser assassinats.
Ha estat una gran experiència fer aquest viatge. Sé que molts pensaven que no serien capaços de resistir llargues caminades o que no els agradava la idea, però que al final han pogut i en el fons els hi ha agradat.
Cada dia recorríem una trajectòria marcada en un mapa on, amb grups, havíem d'arribar al punt concret on dormir. Una de les nits vam sopar fora de l'hotel i les altres dues vam tenir discoteca. Ha estat un viatge de comiat per estar amb els amics.
L'últim dia vam trepitjar la frontera entre Catalunya i França. Allà un dels tutors i tres alumnes van tocar la guitarra mentre tots cantàvem la cançó de Cantares i la de Camins. Després van llegir la biografia d'una dona que quan tan sols tenia cinc anys va passar per aquells camins on explicava la seva situació familiar i tot el que li havia passat.
Sé que en un escrit no puc explicar tot el que hem sentit. Només puc dir que ha estat un viatge per no oblidar.
Clàudia Castellà Caparrós
4t ESO A
dimarts, 6 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)